BRUSSET, UN PINTOR A LES CASES D'ALCANAR

En aquest bloc trobareu informacions i imatges que he anat aconseguint en l'elaboració del meu Treball de Recerca "BRUSSET, UN PINTOR A LES CASES D'ALCANAR". 

brussetalcanar@gmail.com

ARTISTES, PINTORS, GALERISTES, POLÍTICS, ESCRIPTORS, CRÍTICS, PERIODISTES, ... HAN PARLAT DE L’OBRA DE JEAN PAUL BRUSSET

1. Alauzan, André: Crític d’art.

“Tendresa per aquest país, sublimació, emoció i sobretot ‘temperament’ (la paraula clau de Cézanne). Aquests són els secrets de l’artista mediterrani que és molt sovint, com Brusset, un ‘gestual’ pur. Malgrat haver estat molt de temps allunyat d’aquestes costes, Brusset no ha deixat de conservar les qualitats essencials dels creadors d’aquest país”.

2. Azpeitia Burgos, Ángel: (Saragossa, 1933-2012) Llicenciat en Filosofia i Lletres. Historiador, professor d’Història de l’Art a la Universitat de Saragossa i crític d’art del diari “Heraldo de Aragón”. President de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art.

“Un conegut crític deia que estar a favor o en contra de l’abstracte resulta tan absurd com estar-ho respecte de la primavera o dels ous fregits. Pot no agradar, això és diferent, però s’ha d’admetre com una etapa de la pintura, que ha deixat empremta i cap artista deu d’ignorar.

Torno sobre el repetit argument a propòsit de l’exposició que Jean-Paul Brusset ha inaugurat a la Sala Libros. Brusset és figuratiu, evidentment, encara que el ser-ho no impliqui cap contacte amb la reproducció realista. Si no estiguéssim acostumats a transformacions menys ponderades, en la suggestió de Brusset a penes veuríem objectes convencionals. Està el límit en fer que les coses resultessin identificables? El plantejament manca de sentit. En un quadre té valor el que es diu i la manera de dir-ho. L’important és que resulti bo.

De fet, l’obra de Brusset es decanta poc pel temàtic. Presenta alguns assumptes taurins, dels que ha sabut captar l’esperit. En la seva major part consta, tanmateix, de natures mortes, neutres quant a literatura. Flors, peixos, mariscos i algun paisatge constitueixen el seu repertori. No cal dir que sap donar-los interès plàstic, que és l’important.

Brusset treballa de tal manera la matèria i fa en els seus olis tals acumulacions que es diferencien poc d’un procediment informalista. La pasta constitueix les formes, les condicions i els fa adoptar noves aparences.

Brusset roman dins de l’expressionisme, però lluny de la seva versió espanyola. Hi ha molta menys violència.. La seva llarga estada llevantina ha produït efecte. No tant, així i tot, per a trencar la principal virtut de Brusset: l’equilibri. Moderació contra qualsevol tendència extremada; gust deliciós per al color, ple encara de ressonàncies franceses, justament enmig d’expressió i esteticisme.
Les pintures de Brusset podrien ser abstractes només amb un pas. No ho són en absolut. Queden plenes d’una bella poesia, directament relacionada amb el motiu.
I el model regeix també textures i gammes.

Una menció a part mereixen els agilíssims gouaches, entre els que s’inclouen els ja mencionats motius taurins. I també diversos marcs que, malgrat que sembli un detall sense importància, són l’adequat complement.”

3. Barotte, René: Escriptor i crític d’art.

“Hi ha distinció i força en els magnífics empastaments d’un pintor que té la gentilesa de Laprade, la solidesa de Bouche sense deixar de ser sempre Brusset.

Paris-Presse, 12 février 1958.”

4. Bernard, Tristan: (Besançon 1866-París 1947) Novel·lista, dramaturg i periodista francès.

“Un bon pintor és un veritable intèrpret de la natura, ja que sap fer-li parlar un llenguatge que pocs de nosaltres arribaríem ni tan sols a comprendre. Gràcies, Jean Paul Brusset, per haver-me fet viatjar tan agradablement, sense por de la pols als ulls ni de les cremades del sol”.

5. Chabanon, Jean: Director de la revista d’art “Le Peintre, guide du collectionneur”.

“Es pot ser colorista sense emprar l’explosió dels tons, s’ho pot ser utilitzant una gamma molt restringida a base de grisos. Brusset en dóna la prova, es comporta per suggestions i l'eloqüència del seu llenguatge resideix en la manipulació de la massa. El seu material, animat com poques vegades, exalta la forma sense destruir-ne el fons.
Aquest pintor, la mirada del qual és austera, poetitza la realitat, amplifica la seva veritat, sense deformar res, malgrat una escriptura puntuada autoritàriament, obres extremadament controlades, les seves pintures conserven no obstant la frescor dels esbossos. Semblen nascudes de reaccions vehements, però l’autor es concedeix per a cadascuna un temps de reflexió. És una bella obra d’un pintor que és un valor dels més segurs, i l’estil del qual no és la conseqüència d’un desig, sinó l’emanació directa d’una forta personalitat.
Le Peintre, 1er février 1958.”

6. Cocteau, Jean: (París 1889-1963) Poeta, pintor, artista gràfic, dramaturg, assagista i director de cine. És una de les figures més importants de les primeres avantguardes del segle XX.

“Jo tinc, cada dia, sota els ulls la meticulositat que Brusset posa en les més mínimes coses que decideix emprendre. Aquí a la Costa, això és una ajuda excel·lent que alleugereix el meu treball decoratiu de la capella de Villefranche. En un contacte continuat amb els obrers, entre les bastides, s’aprèn de pressa a conèixer una ànima.

L’ànima de Brusset barreja la picardia i la fantasia, una cultura profunda i l’amor als treballs, grans o petits.

L’imagino caminant per aquest París al voltant del qual els pintors i els poetes cohesionen el seu grup, trobant sempre com enriquir l’himne d’or i les carícies que la reina exigeix i que la nostra capital no es cansa mai de rebre.

Els menys tendres, els menys sensibles al sentimentalisme patriòtic se sotmeten a aquesta estranya regla d’amor, i els més durs, els més anarquistes canten París pentinant-lo amb la mateixa gràcia. (…)

Brusset sembla mirar París com si no l’hagués vist mai, (...), amb la frescor d’un alumne estranger al que un col·legi ofereix una beca de viatge.

Ell no repeteix aquest himne etern que va de la Marsellesa a Mistinguett, de l’Arc del Triomf a les patates fregides de la vora del riu Marne. No. Ell deambula amb la seva atractiva figura de guardiola i l’or dels segles penetra per l’escletxa dels seus ulls fins al seu cor burleta. I aquest cor burleta «

“A l’àlbum que ell diposita després de tants altres sobre l’altar de Notre-Dame, amb delicadesa i amb rudesa, amb pastes abundants i amb l’agilitat d’una línia que ell lliga de monument a edifici com el fil de la Verge de branca en branca, Brusset mostra la bellesa senzilla i robusta d’un d’aquests mestres anònims que esculpien antigament les ganyotes de les gàrgoles i el somriure misteriós dels àngels.
Saint Jean-Cap Ferrat, 1956.”

7. Crespelle, Jean-Paul: (1910-1994) Periodista i escriptor francès. Va escriure obres històriques sobre la vida de diversos artistes, com Picasso, Monet, Chagall, els impressionistes, la vida quotidiana a Montmartre, …

“La seva Catedral de Notre-Dame, encara que a penes marcada de manera lleugera, evoca per la rugositat dels seus pigments algunes catedrals de Rouen de Claude Monet. Estem al davant d’una pintura sensible i que s’expressa amb una emotiva moderació.
France-Soir, 24 juin 1956.”

8. Duret, Guy Georges: (1915-1963) Periodista. Fundador de la revista “La danse” (1954. Director i redactor en cap de les revistes “Toute la danse” (1952) i “Comoedia (1958).

“Brusset, que torna a França després d’una llarga estada als USA, no està mancat ni de temperament poètic ni de talent. No s’havia vist res de semblant a ell en els darrers deu anys. Sobre el tema ‘Paris l’Hiver’ presenta una sèrie de teles monocromàtiques, d’un gris ple de recursos, d’una pasta opulenta en la que una mà molt segura inscriu uns volums gestionats d’una manera molt personal.

Le Monde, 6 juillet 1956.”

9. Eparvier, Jean: (1903-1993) Periodista i redactor en cap de “L’intransigeant”.

“Es vol saber tot de l’home que està a punt de fer-se famós”.

10. Georges-Michel, Michel: (1883-1985) Pintor, periodista i novel·lista francès. Va escriure més de cent llibres.

“...Cossos o paisatges, les estructures estaven equilibrades amb compte però amb llibertat. La pasta era abundant, els tons ben contrastats, l’execució magistral.
Totes aquelles teles estaven signades molt simplement Brusset.
Però allò que em va impressionar més que res, era això que es diu la presència de cada obra i una personalitat que no tenia cap altre pintor, en cap de les escoles actuals. (...)
Si tinc la satisfacció, l’alegria de no haver-me equivocat mai davant dels primers quadres de pintors actualment famosos, creieu-me avui fent-li confiança a Brusset per la mateixa raó”. (Exposició Galeria Vendôme, París, 1958):

“... En Brusset, amb el pintor hi ha l’home. Un home independent l’atavisme i la cultura llatina del qual guien en la seva premeditada soledat una insociable independència cap a l’ideal sense l’explotació vergonyosa de la nostra època d’això que ha estat l’imponderable dels mestres. Ell no utilitza els artistes, fins al punt de no relacionar-s’hi, ni aprofita tampoc la camarilla dels salons d’exposicions o dels crítics. Si no se’l molesta, la seva ànima està plena de poesia i de bohèmia.”

“He conegut Brusset des de les seves primeres pintures... Ell no coneixia encara Cézanne, però era ja pintor... Es refugia en la soledat del taller i busca, sord als sorolls que es produeixen fora... penetra intensament fins al fons del seu pensament, que és per a ell més indulgent que les lleis dels complementaris. Només el seu interior guia la seva mà.

La seva obra és sòlida, els seus dibuixos tan purs, tan delicats, però sobretot tan vius en la seva alegria; la seva pintura ampla, però de tons únics i sense descuits, mostrant cada vegada noves emocions –allò que ha de ser l’objectiu de tot gran artista. Realista o líric, Brusset és un mestre...
Jo no puc comparar Jean Paul Brusset a cap altre pintor. Ell és Brusset, aquest és el més gran compliment que se li pot fer.Recordeu aquest nom, perquè és el d’un gran pintor.”

11. Gladu, Paul: Escriptor, periodista i crític d’art canadenc.

“Aquí teniu unes obres que parlen per si mateixes, i que diuen alguna cosa novedosa: davant dels treballs de Brusset, se sent una mena de desafiament. Els edificis, els ponts, les catedrals tenen vida pròpia, les seves línies són nervioses, els seus cossos tremolen ...L’Autorité (Montréal), 28 novembre 1953.”

12. Granoff, Katia: (Ucraïna 1895-París 1989) Fundadora d’una de les galeries d’art més importants de París. Col·leccionista d’art, poetessa i traductora.

“Passejades a l’atzar i aventures llunyanes a la recerca del desconegut, Brusset ha acabat per retrobar-se a si mateix. Ell ha pagat el preu amarg d’un cruel aprenentatge d’ell mateix. (...)
Donant l’esquena a les frívoles fluctuacions d’allò que s’anomena, per desgràcia amb raó, “el mercat” de la pintura, ell contempla les grans extensions blaves i grises on pel cel passen núvols capritxosos, on la mar gronxa fràgils petxines.
La infatigable enjogassada guarda secrets que un pintor percep i divulga sense esgotar-los mai. Ella aporta a Brusset estranys tresors: peixos, crustacis, mol·luscos, on el nacre i el corall es fonen i s’encenen.
Les peces de porcellana i els vasos estrafolaris, les delicades cadires, les taules, els miralls, les guitarres dansen un ballet “goyesc”.
Aquí hi ha les commovedores catedrals barroques, imants d’una espiritualitat misteriosa...
Aquí hi ha les flors de sol i d’arena, el raïm negre, les tallades vermelles de meló de moro, el groc ataronjat d’una llimona, el blau intens d’una pruna. (...)
Dins d’una gamma de grisos greixosos, ressaltats de tant en tant amb negres intensos i harmonitzats, s’insinuen discretament i s’escampen unes combinacions de colors, unes ardors noves... (...) És un llim generós, sense ser excessiu, que reflecteix una intensa vida interior barrejada amb la sensualitat, l’elegància, la poesia ...
La pintura, la Gran Absent, per fi ha retornat a nosaltres en aquest barroquisme patètic.
L’encanteri es converteix en delectació i veiem aparèixer i imposar-se un gran estil en el que es reconeix un veritable creador.
‘Benvingut, Senyor Brusset’ “
“Però ell no s’inquieta per acolorir una superfície d’una manera més o menys afortunada; no, tot vibra i es correspon amb una infinita subtilesa (...) Ell domina magistralment les harmonies més rares, plenes de sensibilitat i de delicadesa (...) Aquí, el dibuix no està ni subjacent ni superposat, sinó que està integrat en l’obra, formant amb ella un únic cos carnós”.

13. Heraud, H.: Redactor de la revista francesa “L’Amateur d’art”.

“És per a nosaltres una veritable sorpresa descobrir un talent tan sublim, massa ignorat fins ara.
Brusset és un vertader pintor (cosa que ja és bastant rara) però ell segueix sent sobretot un home, posseïdor d’una vida interior profunda, un ‘cor seriós’. Lluny de llançar la seva línia com un llaç com pretén molt injustament el seu cèlebre prologuista, M.Jean Cocteau, al contrari, Brusset, persona reservada, plena de pudor, té compte d’esborrar, ..., qualsevol tret massa atrevit. La pasta, sovint espessa, juga sola la partida, però escampada amb una gràcia, un encís indescriptibles.

L’Amateur d’Art, 10 décembre 1956.”

14. Laprade, Pierre: (1875-1931) Pintor i gravador francès. Va destacar també com escenògraf i com il·lustrador d’obres de Valéry, Verlaine, Flaubert i Proust.

"Ens trobem aquí, amb un moviment encara més gran, amb una riquesa més aguda, l’estil de Brusset. En profunda afinitat amb Laprade, li dóna a una massa tractada magníficament una harmonia general d’un gris preciós, sempre essencials, però que ell matisa ara de roses escollits, de verds suaus, d’un càlid roig, a penes insinuats. Les seves natures mortes combinen la delicadesa i la força del lirisme a la seguretat de la construcció plàstica i proporcionen al seu bell conjunt, la brillant confirmació de la personalitat del pintor ".

15. Sauvage, Marcel: (1895-1988) Periodista i escriptor parisenc. Redactor en cap adjunt de l’agència internacional de premsa “Opera mundi”.

- (Jean Paul Brusset, Biographie présentée par M.J.Tatum):
“... (pinta) amb una sorprenent sobrietat de mitjans que confirma la seva innegable mestria . Brusset rebutja tant el desordre com l’ostentació, l’accessibilitat com l’acceptació fàcil. Ell s’agafa les seves distàncies i la seva importància, s’imposa però sense presumpció”.

- (Pròleg del catàleg de l’exposició a la Galeria Skira, Madrid, 1969):
“...Ha arribat l’hora, crec, per a Jean Paul Brusset, ja que ha assolit el nivell més gran del seu art i es col·loca, així, entre els grans de l’ofici, de la vocació i del missatge. (...) Fa uns quants anys, vaig dir, un dia, respecte a Jean Paul Brusset: ‘Es busquen joves pintors per a agafar el relleu dels més grans, aquí en tenim un’. No tinc res a afegir, sinó que amb el temps, el relleu es reclama i que Brusset s’hi col·loca com un dels millors, en un nivell internacional.”

“La realitat, per a ell, no és més que un pretext per a l’evasió, per a la sublimació en el sentit esotèric del mot. Poc importa, en aquest cas, el subjecte, el motiu, la incitació a l’esforç material. Ell s’agita de creació en si mateix, lluny d’influències i d’esnobismes.” (Pròleg del catàleg de l’exposició a la Galeria Skira, Madrid, 1969)

16. Seurière, Michelle: Periodista i crítica d’art. Llicenciada en filosofia.

"Ens trobem aquí, amb un moviment encara més gran, amb una riquesa més aguda, l’estil de Brusset. En profunda afinitat amb Laprade(10), li dóna a una massa tractada magníficament una harmonia general d’un gris preciós, sempre essencials, però que ell matisa ara de roses escollits, de verds suaus, d’un càlid roig, a penes insinuats. Les seves natures mortes combinen la delicadesa i la força del lirisme a la seguretat de la construcció plàstica i proporcionen al seu bell conjunt, la brillant confirmació de la personalitat del pintor ".

17. Thuillier, Raymond: Alcalde de Les Baux de Provence, que va organitzar una exposició de J.P.Brusset l’any 1980, amb motiu del 150è aniversari del poeta Frédéric Mistral.

“...Brusset és un pintor que interpreta la Provença per delectar els ulls i la serenitat de la ment. Una pintura gran, poderosa, rica en matisos , on el gris es confon i es barreja amb el blau, violeta irosa; una simfonia de colors divina i irreal”.

18. Viñolas, M.A.García: (Murcia 1911-Madrid 2010) Periodista, escriptor, crític literari i d’art, diplomàtic, doctor en Dret, col·leccionista d’art. Medalla d’Or de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art.

“Ens trobem davant d’un gran pintor, un d’aquells que no passaran de llarg en la història de la pintura”.